Pràcticament dos mesos després, l'Aston torna a saber què és guanyar. Des d'aquell ja llunyà 26 de setembre fa gairebé tota una volta, en què va derrotar el Pfvoca Júniors, l'equip cerveser no havia tornat a sumar 2 punts en un encontre. Amb el "parón liguero", els integrants de l'Aston han disposat de dues setmanes per fer balanç i mirar de corregir errors junt amb el seu tècnic, i sembla que ha servit, perquè ahir es va mostrar un nivell de joc que permet somiar en un futur millor...
El partit començava amb puntualitat al carismàtic estadi d'Olímpia A. Paral·lelament, tot i que uns minuts més tard, al camp veí també sonava el xiulet inicial del matx entre Desper i Atxes. El xiulet de l'estadi Olímpia Pau Casals no el vam sentir, probablement per la distància o el soroll d'ambAL TEMA: Roberto Di Matteo apostava per una alineació inicial formada per Camps a la porteria, acompanyat per Edu, Jan, Penny i Roger, que a part de vambes estrenava titularitat.
En els primers instants el ritme va ser frenètic, amb moltes ocasions per part de l'Aston i algun ensurt per part dels "canarinhos". Passats uns minuts, la roda de canvis va començar a girar donant entrada a Jordi, que confirmava la seva tornava als terrenys de futbol després d'una lesió bastant cansina. El seu retorn no hauria pogut ser millor, ja que en la primera ocasió de la que va disposar va avançar l'Aston amb un potent xut creuat. Es van viure moments de gran emoció a les files cerveseres: jugadors cridant, aficionats plorant, el jeque El-Rigau aplaudint... i Jordi fidel als seus principis celebrant el gol al més pur estil "toquerista". Les coses pintaven bé per l'equip taronja, que instants més tard va malbaratar una immillorable ocasió per posar el 0-2 al marcador: Jordi, encara als núvols de l'Olimp pensant en la gesta que acabava de protagonitzar, fallava a porta buida en una bona jugada col·lectiva. Se li va perdonar, però no es va oblidar, doncs s'estava començant a incomplir una de les premisses bàsiques que Di Matteo havia anunciat per afrontar el partit: "No fer l'imbècil a davant".
Però els cervesers seguien fent el ruc, i durant molta estona semblava que haguessin estat incapaços de marcar un gol a l'arc de Sant Martí, però entre la bona actuació del porter rival i dels pals la pilota es resistia a entrar. Llavors, es va incomplir una altra premissa: "No fer l'imbècil a darrera". En un córner a favor tots els jugadors taronges van pujar envalentits a rematar, oblidant-se de la possibilitat de perdre la pilota i servir un perfecte contraatac al rival. Lògicament, així va ser com l'AJS posava l'empat al marcador.
 |
| La foto del partit: Jordi celebrant el seu gol. |
Començava a apropar-se el tram final de partit, i els nervis començaven a apoderar-se de Di Matteo en veure que tot i la multitud d'ocasions generades i el bon joc mostrat l'empat seguia al lluminós. Roger, el pitxitxi taronja, sabia que era el moment que entrés de nou al camp (més que res perquè li tocava segons l'ordre de canvis eh...). Així, va ser entrar i en una magnífica paret amb Jan posava de nou l'Aston per davant al marcador. Sí, heu llegit bé: "Una magnífica PARET". Tornaven les llàgrimes a la banqueta taronja en contemplar tal jugada. La directiva estudia la incorporació del "Premi Paret d'Or" a la vitrina de trofeus. Va ser tanta la il·lusió del moment que, sense adonar-se'n i de nou per mitjà de Roger, els cervesers marcaven el tercer gol. L'Aston Birra, després de molt de temps, tornava a acariciar la victòria amb la punta dels dits. Ja en els últims 5 minuts, amb Uri, Penny, Fayos i Pol en pista mostrant un magnífic joc de toc l'Aston aconseguia el quart i últim gol de la nit, obra de Pol.
Final del partit, i l'equip de la cervesa que tornava a cantar amb alegria el seu estimat himne. El tècnic Di Matteo, qüestionat per part dels seus jugadors durant el transcurs del partit, va voler felicitar tots i cadascun dels membres de l'equip després del matx pel canvi d'actitud i joc mostrats.
La setmana que ve el rival és Pfvoca Júniors, fins abans del partit únic equip a qui l'Aston havia derrotat.
Mentrestant, sigueu feliços.
GO ASTON GO!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada