EMPAT DOLORÓS

Ahir dimecres es va disputar a Mordor B el partit davant dels Llumillo Niutin. Els cervesers eren conscients de la importància del partit, i a més Di Matteo recuperava el seu central estrella Santi, després d'estar en el "dique seco" al voltant de 4 partits de lliga.
Com a principal novetat, va destacar la puntualitat amb la que va començar el partit. Així, a les 21:00 sonava el xiulet inicial i la pilota començava a rodar al terreny de joc. L'Aston va apostar per una alineació titular formada per Camps a la porteria, Uri, Fayos, Jan i Salas. Els taronges van sortir a un nivell d'intensitat sorprenent (potser entusiasmats per l'experiència viscuda en el partit contra Desper, on en 10' en què es va apretar una mica es van fer dos gols...) i en tan sols cinc minuts el marcador ja mostrava un 2-0. Jan, va fer el primer, tot i que hi va haver un "barullo" a l'àrea i no es va veure clar qui va tocar últim la pilota. Hi ha qui insisteix en què qui va marcar va ser Amorebieta en pròpia porta. Pràcticament a la següent jugada Salas feia el segon.

"No tan ràpid Jan: el gol és meu!", Amorebieta

A partir d'aquí, l'equip de Di Matteo va baixar la intensitat i va començar a introduir canvis. I Marcel, lesionat de llarga durada que mica en mica ha anat prenent el rol d'aficionat tribunero, ja començava a "rajar". Minuts més tard, Llumillo retallava distàncies després que Camps s'empassés un xut des de fora de l'àrea. L'Aston seguia tranquil, potser massa, i els càrnics empataven el partit quan encara quedaven uns vint minuts de joc.
A una mica menys de deu minuts pel final, apareixia el pitxitxi de l'equip, Roger, per culminar un bon contraatac orquestrat entre Santi i Edu i posar un il·lusionant 3-2 al lluminós. L'eufòria començava a arrelar entre els jugadors taronges, que després de fer el tercer van seguir buscant el gol amb tantes ganes que van oblidar-se que també havien de defensar. Camps va poder aturar de forma espectacular dos potents xuts des de fora de l'àrea en els minuts finals. El conserge, en aquells instants, començava a arribar a la pista. L'Aston tenia la victòria a la punta dels dits i seguia buscant el quart gol fins al final. Així, en l'última jugada del matx, els taronges perdien la pilota estúpidament en un corner i els lloms feien l'empat en el posterior contraatac. Per cagar-se en la puta.
"Pip, pip, piiiip!", Sauron xiulava el final del partit.

Així que res, un punt de consolació pels taronges. Instants després del partit, es coneixia el resultat del matx que enfrontava a dos rivals directes: Desper i Chunguitos. El resultat va ser favorable als chungos, de forma que aquest empat complica les coses a l'Aston a la classificació, ja que no només va desaprofitar l'ocasió de superar Desper, sinó que també veu l'equip blau pastel menjant-li els talons.

Ara la lliga fa un "parón" per Nadal, i en el proper partit, que es disputarà el 9 de gener, l'Aston s'enfronta al seu arxi-rival: La Trepa. Des de la cúpula cervesera desitgem que els turrons i polvorons els pesin molt i que tornin en un estat de forma lamentable. Nosaltres també ho farem, va.

Mengeu trepes, mengeu.... muahahaha