PARTIT D'ALTES REVOLUCIONS

Dimecres passat, Aston i Trepa es van enfrontar al mític estadi de Mordor B. El partit es va resoldre amb un injust 1 a 4 favorable als trepencs. Anem a pams.

L'Aston arribava al partit amb l'equip al complet (exceptuant el nostre capità tribunero lesionat de llarga durada), mentre que Trepa, a diferència del partit d'anada, no podia comptar amb la totalitat de la seva plantilla i, especialment, amb el seu porter estrella. Amb el que no va comptar l'equip cerveser va ser amb el seu uniforme oficial, i va decidir jugar amb la samarreta del seu esplai, com si fos un ritual per carregar-se d'encara més motivació per afrontar un partit tant important.

El "capi" lluint la segona equipació. Pura casta!

El matx començava amb puntualitat i Di Matteo feia saltar al camp com a titulars a Camps, Santi, Pol, Penny i Jan. El partit transcorria amb ocasions a les dues bandes; ocasions que els porters s'encarregaven de resoldre. Així van anar passant els minuts fins que en un contraatac els trepencs feien el primer gol de la nit. Quedava encara ben bé mitja hora de partit i l'Aston seguia intentant-ho sense èxit. Tot i així, en la sortida d'un corner Pol empatava i feia esclatar l'alegria a la banqueta cervesera i els nervis a la rival. A partir d'aquí, amb l'Aston crescut, la Trepa va veure com la pressió cervesera els complicava la sortida de pilota constantment i semblava més a prop el segon gol taronja (bueno, en aquest cas blau, per allò de les samarretes) que no pas el segon trepenc.

Durant ben bé els últims 15 minuts l'Aston va jugar probablement els millors minuts de la temporada, aconseguint posar un rival dur com és la Trepa contra les cordes. Però, com ja ha passat més d'una vegada aquesta temporada, l'Aston no va saber administrar la seva superioritat ofensiva i defensiva per avançar-se en el marcador i, pràcticament a l'últim minut de partit, Trepa feia el segon gol després de tallar un contraatac cerveser. I encara tindrien temps per fer-ne dos més, tots dos obra d'Eric, en un final de partit brutal d'Arnau Ferran.

I bé, així són les coses que d'un possible i valuós empat o fins i tot victòria en vam treure una dolorosa derrota: què hi farem. Destacar el bon nivell de joc que els dos equips van mostrar al llarg del partit, així com el joc de peus del porter trepenc i alguna altra jugada que va posar de manifest el magnífic "fair play" existent en els partits Aston - Trepa. Però què seria d'aquests partits sense enganxades, "piques" i nervis?

Conclusió: 1 a 4 i, com molt bé ens va recordar un jugador trepenc, a plorar. Tot un detall.

La setmana que ve, partit contra un altre equip de dalt: Xivarritas. A l'anada (3 a 4 favorable als peixos), l'Aston ja els va donar bastant problemes, i esperem que dimecres que ve es torni a repetir el bon joc mostrat per l'equip en el darrer partit.

Salut i birra!

COMUNIO: